Fe vida i política. REFLEXIÓ.

Fe, vida i política. REFLEXIÓ. La meva fe em diu que allò que jo perceb amb els sentits no és la realitat absoluta, sinó un somni, i que quan mori despertaré a una altra realitat més vertadera que la que visc ara. Quan mori arribaré a entendre moltes coses del «somni» que estic vivint i que ara no entenc. Coses que no entenc d’aquest, a vegades, «mal somni», són la gran quantitat de sofriment que es pot viure: per exemple, malalties terribles, accidents greus, guerres, violacions, assassinats, maltractes entre humans, animals maltractats en granges d’extermini perquè donen «bon» gust a la sopa... Tampoc no entenc com molts dels acabats de néixer en aquest «mal somni» col·lectiu, tot d’una, s’identifiquen amb la seva llengua, la seva nació i el seu partit polític i ja odien els «enemics» pel que han fet en el passat als membres de la seva llengua, nació o partit; comencen discutint per idees i arriben a pegar-se tirs i amollar-se bombes. Però la meva fe em diu que, quan mori, per ventura trobi resposta a aquestes coses que no m’agraden d’aquest, a vegades, «mal somni». Fe vol dir esperança, no certesa, i l'esperança sempre du associada una certa por de veure's defraudada.