Ètica. REFLEXIÓ.

Ètica. REFLEXIÓ. L'ètica intenta respondre a la pregunta: com ens hem de comportar per defensar la nostra vida davant la realitat? Una manera de respondre a aquesta pregunta és demanar-se: què és la realitat? La realitat és diferent segons sigui el sentit amb què la percebem, segons la percebem amb la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte o el gust. Des de la perspectiva del sentit de la vista la realitat és una combinació de taques de colors. Hem d'acceptar les combinacions que no podem triar. Què importa si no podem triar una combinació o una altra? El que importa és la resposta que sí que podem triar a les combinacions que ens toquen i hem de triar estimar i no odiar les combinacions de colors que ens toquin viure perquè les taques de colors formen part de nosaltres i si les estimam ens estimam i si les odiam ens odiam i si ens estimam defensam la nostra vida i si ens odiam la destruïm. El que hem dit per a la vista és vàlid també per a tot allò imaginari o fruit de la memòria. Però, què passa quan passam de la vista al tacte? Què passa quan ens toquen sensacions tàctils molt doloroses? Què passa si no només veim qualcú que ens insulta o ens fa mala cara sinó que veim qualcú que, per exemple, ens pega amb un garrot o veim qualque cosa que impacta al nostre cos? En aquest cas ens hem de defensar o al manco esquivar els cops perquè així és la millor manera d'estimar-nos a nosaltres mateixos i així defensar la nostra vida. Sempre que puguem mantenir la realitat només en la vista, o, fins i tot, no percebre res, ens serà més fàcil defensar la nostra vida que si arribam al sentit del tacte. Per defensar la nostra vida, a la realitat que només ens afecta la vista l'hem de procurar estimar però a la que ens arriba al tacte l'hem d'esquivar o atacar si ens fa mal.