El sujecte és i no és l'objecte.

L'objecte necessita del subjecte per existir per tant l'objecte és el subjecte però l'objecte, prest o més tard, destrueix el subjecte, perquè tot subjecte és mortal, per tant no és l'objecte.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Qué es la autoestima no contingente?

https://youtu.be/6ZQSMXPJsgU?si=pQ3gbId9lqkIxULD La autoestima no contingente consiste en sentirse DIGNO DE AMOR independientemente de:- *Éxito* . - *Apariencia.* - *Comparaciones* con los demás. Para sentirse DIGNO DE AMOR es importante el amor en la infancia pero siempre podemos mejorar puesto que: -La persona es un PROCESO que existe y NO un OBJETO. Por tanto podemos CAMBIAR PATRONES de comportamiento y de pensamiento mediante: - Expresarse el AMOR PROPIO. El budismo habla de BONDADO BÁSICA. Todos los seres con conciencia desean la felicidad y por tanto el bien. Así merecen RESPETO Y AMOR. Exprésate el AMOR sólo por SER TÚ, al margen de éxitos o fracasos, habilidades, belleza, juventud, salud... - Actuar sin juzgarse. - MEDITAR. - BUSCAR AYUDA PSICOLÓGICA. - PENSAR EN ACCIONES Y EN LOS OTROS Y NO EN LA AUTOESTIMA.
Més informació

Teoria de la relativitat. Paradoxa dels bessons.

M´agradaria que qualcú m´aclarís el següent problema. Segons la teoria de la relativitat d'Albert Einstein el temps de les coses que es mouen respecte d'un observador passa més lentament. Així si tenim dos germans bessons i un l´enviam a l´espai al tornar, el que ha anat a l´espai, serà més jove que el que ha quedat amb nosaltres. Ara suposi que vostè i jo ens trobam un dia i sincronitzam els nostres rellotges. Llavors ens allunyam molt ràpidament i després ens tornam trobar. Per a vostè, el meu rellotge anirà retrassat, però, desde el meu punt de vista serà el seu el que hi anirà. La meva pregunta és: Quan ens trobem per segona vegada estarem d´acord amb l´hora del rellotge? Per què?    
Més informació

"Mala" i "bona" consciència en Heidegger. Reflexió i confessió personal..

16 de Març del 2024. Ahir hi va haver la confessió. Encara que tenc pecats no em vaig confessar. Ahir no estava per rememorar els pecats. Estic acabant Ser y tiempo i em ve al cap com Heidegger xerra de la "bona" consciència i la "mala" consciència. Per ell la "bona" consciència realment no és consciència. No recordar les faltes seria "bona" consciència. Així, si tens pecats i els recordes o els confesses la "mala" consciència augmenta. Per ventura és bo confessarlos per oblidarlos, és a dir no recordar-los més, i essent perdonat evitar penes futures, i així no seguir escoltant la consciència culpable però també la meditació pot ser una eina per evitar els efectes del pecat. Encara que una ment activa no pot estar massa temps meditant sinó que necessita moure's per mantenir-se viva. La precaució amb el pecat és important per poder mantenir l'activitat de la ment i la vida i no ser presa d'una "mala" consciència q...
Més informació